¿No éramos todos iguales ante la ley?

El passat dia 28 de novembre, Julia va fer una entrada molt dura en el seu blog, de com es tracta favorablement al sector financer espanyol.

Fa una comparació molt forta, rotunda de com veu ella el sistema.

"Esto de la restructuración del sistema financiero español es lo más parecido para el cuerpo social a la sanguijuela que en otros tiempos colocaban los médicos en el cuerpo de los enfermos."

Ens informa de com la meitat dels diners que s'ha demanat per fer el rescat als bancs espanyols, la meitat se'l portara BANKIA, on aquelles persones que han confiat els seus diners en participacions preferent, perdran casi el 40% de la seva inversió. Sense contemplacions, per imposició de Brussel·les.

Però aquí no finalitza les retallades proposades per Brussel·les, també na de tancar mes de mil oficines i despatxar a 6 mi dels seus empleats, que són un 30% de la seva plantilla.

Aquests acomiadaments, segons el ministeri d'Economia, no patiran la rígida reforma laboral vigent. Sinó que l'hi donaran una indemnització superior als 20 dies per any treballat que marca la reforma laboral.

Això és beneficiós per aquest treballadors però Julia planteja unes preguntes molt clares "¿no éramos todos iguales ante la ley? ¿Por qué hay que hacer excepciones con los cajeros del banco y no por ejemplo, con las cajeras de un supermercado?"

Amb aquestes preguntes ens deixa fer una reflexió de la desigualtat que n'hi ha a Espanya.

Aquest és l'enllaç on trobareu l'entrada del seu blog.

http://blogs.ondacero.es/julia-otero/eramos-todos-iguales-ley_2012112800258.html